Començam un nou curs, uns nous companys/es i mestres, uns nous aprenentatges i experiències. Aquest blog ens ajudarà a tots i a totes a conèixer i formar part de les nostres aventures i desventures, anirem mostrant les coses que aprenem, que descobrim i tot allò que ens passa en el nostre dia a dia.
I seguim amb la setmana..
Avui hem anat a penjar els cartells que hem fet de conscienciació. Han quedat xulíssims i la resposta de la gent quan els hi hem donat ha estat molt positiva. Hem anat al centre de Salut, al poliesportiu, al bar de n'Alex , a la catequesis i a altres comerços.
després hem montat una paradeta a les jornades de conscienciació mediambiental que es feinen avui al barri i hem repartit fulletons entre la gent.
Tots i totes hem estat molt emocionats
Aquesta setmana ha estat massa!
Dimecres vam anar a la Comuna De Valldemossa els tres tercers.
Vam tenir un dia preciós i vam poder aprendre moltes coses sobre la natura: què era un liquen, les diferències entre plantes, arbusts i arbre , les moltes, els antics oficis de la Serra de Tramuntana ( calciners, carboner i nevaters,...) Vam veure diferents plantes. i ens van ensenyar els elements més típics del nostre paisatge ( safareigs, margades, ...)
Ens ho vam poder passar molt bé, vam jugar, caminar, berenar i fins i tot relaxar-nos damunt la terra i l'herba.
Aquí vos deix un parell de fotos
Dimarts passat, vàrem contar el conte El meu País Burundi.
I varen venir unes personetes especials a explicar-nos-ho, un grupet de nins i nines de 5 anys
que havien estat treballant el conte i fet un projecte sobre Burundi i el Congo el curs passat.
El meu País Burundi és la història d'una nina Burundesa, na Roy, que escriu una carta a na
Margalida, la dona que ha apadrinat la seva família a través d'una ONG mallorquina.
A la carta li explica com és el seu país, parlant-li de la guerra, però també de les seves belleses
i riqueses naturals i culturals.
Parla de llacs, tamborers, joguines de fusta, del treball en grup i de la PAU.
Després vàrem ballar una cançó del conte "AMANI", que significa pau.
Aquesta cançó ens agrada molt, ja l'hem escoltat un parell de vegades
DIVENDRES VAM VIURE UNA EXPERIÈNCIA MOLT ESPECIAL
Divendres va venir a l'escola, especialment per a les nostres classes de 3r, na Jolly Kamuntu. Na Jolly, és una dona que a la nostra illa no és molt coneguda. Però allà on viu ella és molt coneguda.
Na Jolly viu al Congo, un país molt gran del continent africà i és una dona rebelada amb el que li ha tocat viure. Una dona que no es conforma en com funciona la societat del país on viu. Concretament perquè viu a un país on la dona no pinta res i on la dóna, precisament, és menyspreada i marginada.
Na Jolly és periodista i una líder social congolesa que vol canviar el món. És una dona empoderada, viva i energètica, Es també, presidenta d'un equip de futbol masculí, curiós, no? Ser presidenta d'un equip de futbol masculí a un país com aquest no ha de ser gens fàcil. Això és un exemple de persona que podria ser membre de la banda dels SIVOLSPOTS, aquella banda d'aquell conte que tant ens agrada a la classe.
Però avui na Jolly ens ha vengut a explicar com és el Congo.
De manera molt resumida ens ha explicat que Àfrica està formada per 52 països i que el Congo és molt gran i està just al centre. Un dels seus països veïns és Burundi (consulta aquesta entrada del bloc El meu país Burundi). Ens ha dit que hi ha un gran llac amb molts de peixos. Hi ha molts animals com els nostres: vaques, porcs, gallines, conills.... El que més agrada als congolesos és ballar i noltros hem ballat amb ella.
Tenen bona música, bons dansaires...i els encanta organitzar desfilades amb música. També ens ha contat que hi ha molta fruita i que la compren per molts pocs doblers. Ens ha explicat també com van els nins a escola i que a a les nines les tallen el cabell ben curt per anar-hi. Ens ha comentat que a l'escola, son més de 60 nins per aula (quin desastre, no m'ho puc ni imaginar).
S'ha acomiadat desitjant-nos que canviem el món i que en tornar a visitar-nos siguem unes grans persones provocadores de canvis polítics i socials.
Una cosa que ens ha encantat i fet molta gràcia és que només parla en francès, però gràcies a na Nena que ens ho ha traduït tot, ho hem entès perfectament. Na Nena és una mare de l'escola i membre de la ONG veïns sense fronteres, amb qui vàrem col·laborar a la cursa solidària d'enguany. És gràcies ella que hem pogut gaudir d'aquesta fantàstica experiència. Una experiència que ens ha remogut a tots i a totes.
Sortides, crespells, excursions, resposta del Batlle i notes.
Hem fet molta , molta feina ! Ara ens queda descansar, gaudir de les vacances i venir a tope i tenir forces i ganes per la darrera etapa del viatge com a classe de l'aigua.
Vos pas un parell de fotos dels darrers dies i el vídeo amb les fotos del trimestre.
Aquesta setmana hem tingut una setmana intensa, estam a final de trimestre i estam acabant i concloent molts de temes treballats. Hem fet una feinada: comprensions lectores, expressions escrites, càlcul matemàtics,... fins i tot una prova obre els continents i els torrents. però a més de tot això hem tengut dos moments molt, molt especials. Dijous van venir a la classe la JAIA COREMA I N'APOLÒNIA, la seva amiga... Van estar molt , molt divertides.
Després ho vam aprofitar per escriure una mica la seva història. I divendres, vam rebre via mail la contestació de JOANA GARAU!!!! DIRECTORA DE RECURSOS HÍDRICS DEL GOVERN BALEAR. Estaven molt, molt emocionats. Vos adjunt la carta i el vídeo ( quan vam llegir la carta) .
Ara en toca demanar a Sergi Martino que vengui.Fins ara hem fet una carta formal i un mail , així que farem una conversa telefònica. Això eren les tasques pel cap de setmana. preparar la conversa telefònica.
